QUATRE NÚVOLS.
Quatre núvols i una
grapa:
allà ho vaig veure
jo;
ajupit a la cadira
com la veu al
pavelló.
Cinquanta portes i
una taula:
vaig saltar pel seu
balcó;
com un negre a la
pluja
i un blanc a la
tardor.
Ella era la
finestra.
Negra, roja... qui sap
com?
Neuròtica com la
poma
però boja com
l’amor.
Si un arbre és la
vida
un gos és la
tristor.
Una casa amb
xocolata
i un viatge sota el
cel.
